Porno i altres referents

La pornografia, coneguda popularment com “el porno”, és qualsevol imatge, vídeo, pel·lícula, text o representació de contingut sexual explícit, creada amb l’objectiu principal d’excitar. No està pensada per educar, sinó per entretenir.

La pornografia NO és una guia d’educació sexual. Mostra escenes creades per a la fantasia, no per reflectir el que passa habitualment en la vida real.

Als vídeos porno:

• Els cossos acostumen a ser irreals o molt estereotipats.
• Les postures i situacions no reflecteixen el que és còmode o possible per a tothom.
• Sovint es mostren orgasmes simultanis, molta resistència o intensitat… que en la realitat no són tan freqüents.

Pensar que el sexe “hauria de ser” com al porno pot generar pressió, inseguretat o frustració, especialment en les primeres experiències. També pot influir en:

• Pressió per actuar o “rendir” d’una certa manera.
• Dificultats d’excitació o erecció.
• Estrès o bloquejos davant la intimitat.
• Expectatives equivocades sobre el cos, el plaer o el consentiment.
• El plaer sexual real és molt més que una escena de porno,: té a veure amb les sensacions, la comunicació, el respecte, el ritme i la connexió amb l’altra persona. 
• Al porno no es veuen ni les emocions, ni els límits, ni la comunicació, ni el consentiment —elements essencials en una relació sexual sana.

Un aspecte poc educatiu del porno és com representa els rols de gènere:

• •Sovint mostra les dones com a objectes o subordinades al desig masculí.
• La majoria de continguts se centren en els genitals i no en l’erotisme, el joc o el respecte.
• Es reforcen estereotips sexistes i relacions desiguals.
• Es deixen fora moltes realitats i orientacions sexuals.
• Això pot influir en la manera com entenem el sexe, el consentiment i les relacions.

El porno està creat per excitar. Per això hi ha tants tipus i categories: és una indústria que busca captar l’atenció. Però pot tenir conseqüències:

• Si el cervell s’acostuma a excitar-se només amb pornografia, pot costar més connectar amb la pròpia imaginació o amb una trobada real.

• Algunes escenes mostren violència o relacions sense consentiment, cosa que pot normalitzar actituds que no són acceptables en la realitat.

• Pot generar idees equivocades sobre el que “s’espera” en una relació sexual.

• Mirar porno no et fa dolent ni estrany, però cal entendre què és i què no és: no és educació sexual, no és realista i no pot substituir la comunicació, el respecte i el consentiment en el sexe real