Fantasies sexuals

Quan parlem de sexualitat, moltes vegades ens centrem en el cos, però el cervell és l’òrgan sexual més potent que tenim. Imaginar, desitjar, somiar o fantasiejar forma part natural de la nostra sexualitat. I és una manera més de conèixer què ens agrada, què ens excita i com connectem amb el plaer.

Són pensaments, imatges o històries mentals que ens generen excitació. Poden aparèixer mentre estem a soles, en parella, durant una relació sexual o fins i tot sense adonar-nos-en.

Cada persona pot tenir fantasies diferents: algunes poden ser romàntiques, d’altres més intenses, curioses o fins i tot irreals. I per això són fantasies, perquè no sempre ens agradaria portar-les a la realitat.

Podem pensar que el plaer només està relacionat amb el tacte, els genitals o el contacte físic... però en realitat, el cervell és clau en tot això. És ell qui activa les sensacions, qui recorda moments excitants, qui transforma un pensament en desig. És el lloc on comencen moltes ganes i molts plaers.

Per això, imaginar o tenir fantasies forma part natural de la sexualitat humana. De vegades apareixen per sorpresa, altres les busquem voluntàriament.

Les fantasies poden ser tan variades com les persones. Algunes són sobre situacions reals o possibles; d’altres, totalment fictícies. Les fantasies poden incloure:

• persones conegudes o desconegudes,
• escenaris romàntics o aventurers,
• situacions tabú o que no es voldrien dur a terme mai,
• experiències passades, desitjades o inventades.
  

I tot això és igualment vàlid. Imaginar no vol dir fer-ho, no vol dir haver de portar-ho a la pràctica. I no hi ha cap fantasia estranya si no fa mal a ningú.

Sí, i tant! Els somnis eròtics són una forma més en què el nostre cervell explora el desig, fins i tot mentre dormim. De vegades, somiem amb coses que mai faríem a la realitat, i això no ens defineix ni significa res dolent, sospitós o estrany.

Els somnis eròtics poden expressar allò que pensem o sentim de manera inconscient. No cal donar-hi més importància si no volem. Però i si hi apareix algú que no és la teva parella i això t'excita? Cap problema. La imaginació és lliure.

No és obligatori, però pot ser una bona manera de generar complicitat i confiança. Parlar obertament del que t’agrada, del que t’excita o del que somies pot enriquir la relació, si totes dues persones se senten còmodes.

La comunicació sexual és clau per:

• conèixer millor l’altra persona,
• millorar el plaer compartit,
• respectar desitjos i límits.
  

Si tens dubtes sobre si explicar o no les teves fantasies sexuals, pensa en com et sentiries fent-ho, i com et pot ajudar a apropar-te a la teva parella. Parlar del que ens fa sentir bé és una forma més d’estimar-nos.

Les fantasies no defineixen qui ets. Poden aparèixer de manera espontània i sense control. El que t’excita en la fantasia no sempre reflecteix el que vols fer a la vida real.

Si alguna fantasia et genera dubtes, culpa o incomoditat, és important no jutjar-se. Pot ser útil parlar-ne amb una persona de confiança o amb una o un professional en sexualitat per entendre millor què sents.

Les fantasies són una part natural, personal i lliure de la teva sexualitat. No han de complir expectatives, ni encaixar en cap model, ni justificar-se.

Imaginar és gaudir sense límits reals, sense judicis i sense perills.

Permet-te explorar el teu desig amb curiositat, respecte i llibertat. No cal entendre-ho tot, ni explicar-ho tot. Només cal que et sentis bé amb tu mateix/a.

No hi ha una sola manera de viure el plaer. I totes les formes, si són respectuoses, són vàlides.