Què és això que sento?

Parlar de sexualitat no és només parlar de relacions sexuals o del cos. També vol dir parlar dels sentiments, del desig, de la cura i del respecte. A mesura que creixem, comencem a experimentar emocions noves: potser ens enamorem, ens sentim atrets per algú, tenim dubtes, ens comparem, o simplement sentim curiositat per entendre què ens passa.

Tot això forma part de la sexualitat. Per això és important parar atenció no només al que fem, sinó també al que sentim.

L’enamorament pot arribar de cop, sense avisar. De sobte, una persona ens desperta emocions molt intenses: ganes de veure-la, de tocar-la, d’estar junts tot el dia. Sentim papallones a la panxa, pensem constantment en ella i la idealitzem: només li veiem les coses bones.

Això pot ser molt bonic, però també és important no perdre el nord. L’enamorament no sempre vol dir amor, i a vegades ens fa baixar la guàrdia o confiar massa. Si algú et fa sentir malament, et controla o et falta al respecte, això no és amor. Cuida’t i protegeix-te.

L’amor és més tranquil que l’enamorament. És un sentiment que es construeix amb temps, respecte i complicitat. Estimar algú vol dir cuidar-lo, però també cuidar-se. Una relació amorosa sana és aquella en què et sents lliure, segur/a i respectat/da.

També pot incloure el desig, el sexe i la intimitat, però cap d’aquestes coses hauria de ser obligatòria. Hi ha moltes maneres de mostrar amor i cada parella (o relació) troba la seva.

L’amistat és una de les formes més valuoses d’amor. No sempre es parla d’ella quan es parla de sexualitat, però tenir amistats sanes i sinceres és clau per viure amb equilibri emocional.

Una amiga o un amic de veritat és aquella persona amb qui pots ser tu mateix/a, que t’escolta, que et dona suport i t’ajuda a créixer. Les amistats també són relacions afectives, i cuidar-les és tan important com cuidar una relació de parella.

Tradicionalment, ens han explicat l’amor com una història de dues persones que s’estimen exclusivament per sempre. Però hi ha moltes formes de viure les relacions afectives i sexuals, i totes poden ser igualment vàlides si es basen en el respecte, la comunicació i el consens.

Hi ha persones que escullen relacions monògames, on només mantenen vincles afectius i/o sexuals amb una sola persona. I d’altres que opten per formes no monògames, com:

• El poliamor, on una persona pot estimar més d’una persona alhora, de manera oberta i honesta.
• Les relacions obertes, on hi pot haver sexualitat amb altres persones fora de la parella principal.
• Les relacions lliures o menys estructurades, on cada vincle es defineix de forma personalitzada.
  

També hi ha persones que no senten atracció sexual o romàntica, o que prefereixen no tenir parella. I això també és totalment vàlid.

El més important no és “quina etiqueta” té la relació, sinó com ens fa sentir, si és saludable i si tothom hi està d’acord. Obligar-nos a seguir un model que no encaixa amb el que volem pot generar malestar, frustració o inseguretat.

Per això és clau parlar clarament de límits, expectatives, gelosia, respecte i comunicació emocional. Tant si estàs en una parella tancada com oberta, el més important és la sinceritat i la responsabilitat afectiva.

• No existeix una única manera 'correcta' d’estimar.
• El que importa és que el vincle que construeixis et faci bé, sigui lliure i estigui basat en l’honestedat.