Què és això que sento?

El que sentim ens dona molta informació sobre el nostre desig, el que ens agrada o rebutgem, el que ens fa sentir bé o malament. És un termòmetre del nostre estat i ens ajuda a entendre com ens trobem a cada moment. 

No hi ha emocions negatives ni positives, totes ens donen pistes sobre com viure les nostres relacions i també la nostra sexualitat. Les emocions ens guien en les nostres decisions. Per tant, posa-li nom al que estàs sentint, accepta-ho sense jutjar-ho i tria com actuar, sempre amb respecte cap a tu i cap els altres.

Et pot passar que, de sobte, t'agradi moltíssim algú: això és l'atracció, que pot arribar sense avisar, sense conèixer gaire l'altra persona. En canvi, l'enamorament ens parla de l'amor i és un procés que es construeix quan vas coneixent l'altra persona.

Quan una persona ens desperta emocions molt intenses, només tenim ganes de veure-la, de tocar-la, d’estar junts tot el dia. Sentim papallones a la panxa, pensem constantment en ella i només li veiem les coses bones. En realitat,  això no és enamorament, és idealització.  Si creus que potser estàs idealitzant una altra persona, rebaixa una mica la intensitat i observa bé la relació que vius, per si en algun moment hi ha situacions on no et sents del tot bé. 

I recorda que també pots sentir altres moltes formes diverses d’amor, com cap a les amistats o la família, i que són essencials per al teu benestar. 

L’amor és més tranquil que l’enamorament. És un sentiment que es construeix amb temps, respecte i complicitat. Estimar algú vol dir cuidar-lo, però també cuidar-se. Una relació amorosa sana és aquella en què et sents lliure, segura o segur i respectat o respectada.

Estimar és desitjar sempre el benestar de l’altra persona i contribuir perquè sigui així. 

També pot incloure el desig, el sexe i la intimitat, però cap d’aquestes coses hauria de ser obligatòria. Hi ha moltes maneres de mostrar amor i cada parella (o relació) troba la seva.

L’amistat és una de les formes més valuoses d’amor. No sempre es parla d’ella quan es parla de sexualitat, però tenir amistats sanes i sinceres és clau per viure amb equilibri emocional.

L’amistat de veritat es viu amb aquella persona amb qui pots ser tu mateix/a, que t’escolta, que et dona suport i t’ajuda a créixer.

 Les amistats també són relacions afectives, i cuidar-les és tan important com cuidar una relaicó de parella.

Tradicionalment, ens han explicat l’amor com una història de dues persones que s’estimen exclusivament per sempre. Però hi ha moltes formes de viure les relacions afectives i sexuals, i totes poden ser igualment vàlides si es basen en el respecte, la comunicació i el consens.

Hi ha persones que escullen relacions monògames, on només mantenen vincles afectius i/o sexuals amb una sola persona. I d’altres que opten per formes no monògames, com:

• El poliamor, on una persona pot estimar més d’una persona alhora, de manera oberta i honesta.
• Les relacions obertes, on hi pot haver sexualitat amb altres persones fora de la parella principal.
• Les relacions lliures o menys estructurades, on cada vincle es defineix de forma personalitzada.
  

També hi ha persones que no senten atracció sexual o romàntica, o que prefereixen no tenir parella. I això també és totalment vàlid.

El més important no és “quina etiqueta” té la relació, sinó com ens fa sentir, si és saludable i si tothom hi està d’acord. Obligar-nos a seguir un model que no encaixa amb el que volem pot generar malestar, frustració o inseguretat.

Per això és clau parlar clarament de límits, expectatives, gelosia, respecte i comunicació emocional. Tant si estàs en una parella tancada com oberta, el més important és la sinceritat i la responsabilitat afectiva.

• No existeix una única manera 'correcta' d’estimar.
• El que importa és que el vincle que construeixis et faci bé, sigui lliure i estigui basat en l’honestedat.