Relacions tòxiques

Les relacions tòxiques es donen quan les relacions afectives deriven en bronques constants, quan hi ha dependència afectiva, quan apareixen actituds de control xantatge o manipulació (que es justifica com a preocupació per l’altra persona) i, fins i tot, quan es donen humiliacions. És a dir, quan no ens tractem bé i ens fem mal. 

De vegades és recíproc, però algunes vegades una de les parts fa mal a l’altra i aquesta pateix intentant defensar-se.

Una relació tòxica pot derivar en situacions de violència psicològica i/o d'altres tipus. Sovint comença amb detalls petits que passen desaparcebuts i que van augmentant amb el temps. La violència no sempre és física ni sempre deixa marques visibles.

Algunes creences falses sobre l’amor i sobre el que s’espera de nosaltres com a nois o noies tenen molt a veure amb com funcionen les relacions tòxiques i amb les actituds de control, insistència i violència. Hi ha idees que estan canviant, però quan tenim històries (rotllos, tonteigs, relacions,...)  encara es colen dinàmiques que fan mal. I no cal que sigui una relació llarga i estable. Sobretot en relacions heterosexuals, els nois molts cops senten que han de fer el paper de 'protector', que han de dominar la situació i triomfar davant dels altres. Els és fàcil posar les seves necessitats al centre tota l’estona, arribant a pressionar l’altra perquè faci el que volen: així els ha educat la societat!

És important saber que ningú té dret a fer-te sentir culpable, amb por o amb inseguretat per ser tal i com ets.

• Comportaments subtils que es repeteixen: comentaris constantment crítics, bromes que fan mal i/o insults disfressats. 
• Sents que el teu cercle cada cop és més petit: critica repetidament les teves amistats i la família, sempre vol trobades a soles i et fa sentir culpable si no estàs amb ell o ella.
• Control excessiu: et diuen què pots fer, amb qui pots parlar, com t’has de vestir o què has de fer en el teu temps lliure.
• Intrusió en la intimitat: llegir el teu mòbil, correu o xarxes socials sense permís i després fer-te sentir culpable si no ho permets.
• Desvaloració: insults, humiliacions en públic o privat, ridiculitzar les teves decisions o fer-te sentir “menys” que els altres.
• Pressió i manipulació sexual: insistir que facis coses que no vols, com relacions sexuals sense protecció, i culpar-te si dius que no.
• Gelosia i amenaces: fer-te sentir malament si tens amistats, s’enfada si et relaciones amb altres persones, o amenaça d'abandonar-te o fer-te mal a tu o a persones que estimes.
• Es repeteix la dinàmica de bronca-empenediment-bronca-empenediment... i cada cop més fort.

• Relacions intermitents. Les relacions tòxiques no son dolentes el 100% del temps. Alternen moments de molt bons i positius amb moments de maltractament i/o indiferència.
• Normalitzar el control en la relació i es confon amb amor.
• Son relacions que t’aparten de les teves amistats i a vegades inclús de la família. Aquest fet fa que ningú pugui veure el que et passa i et pugui aconsellar. L’aïllament sempre debilita.
• Es pot estimar a qui ens fa mal i el nostre sentiment nega la realitat.
• En la relació et fa sentir culpable de tot i així justifica les seves reaccions. Però recorda que cap reacció violenta és justificable.
• Tenir la fantasia de que canviarà. Però no canvia sinó que normalment va a pitjor.
• Manca d’autoestima. En la parella estem tant focalitzats/des en l’altre que ens deixem de donar prioritat i importància.

• Si et sents confosa o confós i intueixes que alguna cosa no va bé, escolta’t i dona validesa al que sents. 
• És important saber que ningú té dret a fer-nos sentir amb inseguretat, ni amb culpabilitat per com se sent l’altra persona, ni molt menys amb por de ser tal i com som o fer el que volem fer.
• Troba’t amb gent de confiança i parla-hi del que estàs sentint: amistats, familiars o professionals dels ASSIR o de serveis d’atenció a joves i /o de la psicologia.
• Informa't i busca recursos: hi ha associacions i serveis que poden oferir-te suport, consell i protecció.
• Si algú et fa mal, prova de posar-li límits i allunyar-te'n.
• Recorda que el problema no ets tu sinó la manera com l’altra persona et tracta.
• Tens dret a dir que no i a no voler més.

Les agressions físiques no comencen de cop amb situacions extremes. Sovint arrenquen amb faltes de respecte, insults, 'petits' cops, empentes, pessigades, puntades de peu, immobilitzacions o estirades de cabell. Encara que pugui semblar ‘petita’, qualsevol agressió física ens ha d’alarmar.

Al principi, la persona que maltracta et pot intentar convèncer que “no volia fer-te mal”, que “se li ha escapat” o que “era només una broma”, i et demana perdó després. Aquest tipus de justificacions no eliminen el perill: això ja és un senyal que la situació pot empitjorar amb el temps.

Si la violència avança fins a l’ús d’objectes, armes blanques o amenaces greus, la situació és molt seriosa i immediatament perillosa. En aquests casos, és vital actuar ràpidament i buscar ajuda.

• No t’ho callis: parlar amb algú de confiança és clau, sigui un amic o una amiga, familiar o professional.
• Posa distància: si pots, allunya’t de la persona que et fa mal.
• Truca a serveis d’emergència 112 o d’atenció a víctimes: hi ha recursos que poden protegir-te i oferir-te suport immediat.
• Registra els fets: si és segur, apunta o documenta les agressions; pot ser útil si cal denunciar.

• Ningú té dret a pegar-te o posar-te en perill.
• No és culpa teva.
• Les agressions físiques són un senyal clar que necessites ajuda i protecció. 
• Actuar aviat pot salvar-te de situacions més greus.