Només sí és sí! Prevenim les agressions

Dir el que desitgem en el sexe, expressar el que ens agradaria i compartir el que voldríem provar és molt important per gaudir i sentir-nos bé. I poder dir que no amb tranquil·litat, també.

El consentiment és el procés pel qual expressem la voluntat de fer alguna cosa, en aquest cas, tenir relacions sexuals; ja siguin carícies, petons, sèxting, estimulació de parts del cos o altres jocs i pràctiques.

Perquè el consentiment sigui vàlid cal que:

• les persones hagin pogut dir que no,
• les persones implicades estiguin en posició d’igualtat
• i no hi hagi cap tipus de coacció, intimidació o abús de superioritat. 

Per exemple, només és vàlid el consentiment de persones menors de 16 anys quan la relació té lloc amb una altra persona d’edat similar o si es demostra un grau de maduresa suficient.

• Una de les persones està privada de sentit o la seva voluntat està anul·lada (ex. algú ha begut molt i no és conscient del que li estan fent).
• Ha hagut coacció, intimidació o amenaces.
• Hi ha un abús d’una situació de superioritat d’algun tipus (monitor, entrenador, referent religiós, etc.).
• Una de les persones té una incapacitat física o mental que impedeix prendre decisions.
• Hi ha molta diferència d’edat entre les dues persones i una d’elles és menor de 16 anys. 

Diem agressió sexual a qualsevol acte de caire sexual no consentit. Les agressions les poden fer persones conegudes o desconegudes i poden ser presencials o a través de les xarxes i espais virtuals. 

Recorda que les dades ens diuen molt clarament que el 98% dels agressors sexuals són homes.

És important entendre que no cal que hi hagi força física visible per ser agressió. La pressió, l’abús de confiança, els xantatges directes o subtils, o la simple impossibilitat física o psicològica de dir que no també són formes d’agressió sexual. La violació és un tipus d’agressió sexual, però hi ha d’altres formes sense penetració.

L’única manera que una relació sexual sigui una relació sexual (i no una agressió!) és que totes les persones implicades vulguin fer allò, puguin dir que no i que hi consentin sense pressions de cap tipus.

Es parla d’assetjament sexual quan algú et fa sentir incòmoda, intimidada i/o amenaçada sexualment, i això pot passar en qualsevol àmbit: al carrer, a l’institut, a casa, al gimnàs, a les xarxes socials, a la feina i fins i tot entre amics. I recorda que no sempre ve de gent desconeguda!

Algunes formes comunes d’assetjament inclouen:

• Comentaris sexuals no desitjats sobre el teu cos o aparença al carrer, de festa, a l’institut, la família o als entorns comunitaris. 
• Mirades, gestos i/o tocaments que et fan sentir incòmode.
• Demandes de tenir relacions sexuals insistents o quan el consentiment no és possible.
• Amenaces o coaccions per fer coses que no vols.

L’assetjament sexual crea un entorn hostil: intimidació, humiliació i inseguretat. No sempre hi ha violència física, però igualment pot generar estrès, por i afectació emocional.

• Parla amb algú de confiança: amic o amiga, familiar o professional.
• Busca suport formal: a l’escola, institució o serveis especialitzats en casos d’assetjament.
• Recorda que no és culpa teva: ningú té dret a obligar-te ni a fer-te sentir malament pel teu cos o les teves decisions.

El grooming és l'assetjament sexual que fa una persona adulta a una persona menor d'edat utilitzant l’engany, mitjançant un comportament fingit de comprensió i falsa simpatia (groom, en anglès), per aconseguir la seva confiança i obtenir favors sexuals. Acostuma a produir-se en entorns virtuals però també pot passar en persona. Està tipificat com a delicte penal.

Per exemple: la persona adulta que es fa passar per una persona més jove a través de les xarxes socials i la persuadeix perquè li passi algun material de contingut sexual (fotografies, vídeos...), que el pot comprometre. A partir d'aquell moment li exigirà més material i, de vegades, pot arribar a demanar-li una trobada en persona per d’abusar-ne.

• Desconnecta la càmera incorporada del portàtil o bé tapa-la: al teu voltant hi ha objectes que poden donar informació sobre tu sense que te n’adonis.
• És important que comuniquis als teus familiars o persones de confiança qualsevol anomalia que puguis detectar en relació a les teves amistats a la xarxes, per localitzar l’inici de l’assetjament.
• Evita pujar o compartir imatges o informació personal, sobretot si et pot identificar, ja sigui teva o d’amigues o amics, a les xarxes o per missatges privats o en grup, perquè algú en pot fer un mal ús i utilitzar-la contra tu.
• Rebutja missatges estranys: que mostrin massa confiança, siguin desagradables o et faltin al respecte…
• Fes servir perfils privats i no acceptis sol·licituds d’amistat de qui no coneguis personalment.
• Segueix també els consells de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

• Parla amb algú de confiança (de la família, l’escola…). Com a primera reacció potser s’enfadarà, però sempre t’ajudarà.
• Si creus que pots ser víctima d'un delicte o d’una falta relacionada amb la navegació per internet, en qualsevol de les seves modalitats, o si has visualitzat alguna pàgina que contingui pornografia infantil, posa't en contacte amb els Mossos d’Esquadra, que també disposen d’una adreça de correu electrònic exclusiva per atendre't: internetsegura@gencat.cat.